Les Confraries del Roser al Pirineu i Prepirineu gironí en època moderna. L'encàrrec d'obres d'art: manifestació de poder local / Caterina Capdevila i Werning
Capdevila i Werning, CaterinaEn:
Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2006-07, núm. 5 (octubre 2008), p. 197-210
Aquest article és part del Treball de Recerca de Doctorat dirigit pel Dr. Bonaventura Bassegoda i Hugas, llegit al departament d'Art de la UAB el novembre de 2006. Aquest treball i el present article han gaudit de l'ajuda d'una beca predoctoral de Formació del Personal Investigador concedida pel Ministeri d'Educació i Ciència dins del projecte d'art modern del departament d'Art de la UAB. Notes. Resum i paraules clau en anglès i català.
Entre les confraries devocionals, les del Roser van ser les més esteses, sobretot impulsades per la Contrareforma, que, per una banda, tenia la pretensió d'estendre un culte uniforme per a totes les regions catòliques, basat en la devoció a la Mare de Déu, i per l'altra, pretenia la implicació activa de tota la població en els rituals i cerimònies religioses, amb la mateixa finalitat de controlar i evangelitzar. Malgrat aquests intents, les confraries esdevenen associacions més locals que institucionals; i esdevenen, també, nuclis actius de sociabilitat, d'unió i d'identitat, de caritat i d'ajuda mútua, propiciant, entre d'altres aspectes, les obres d'art més característiques i esteses de l'època moderna.
